L´AULA DE LA NATURA

El llavador de Benifallim ha estat reconstruït amb un estil modern, i el seu voltant ha estat ajardinat amb plantes autòctones del terme, amb bons panells informatius sobre la flora i la fauna. El fons del bassó del llavador està decorat amb un mapa dels camins del terme de Benifallim, i la font, anys enrere quasi esgotada, a hores d´ara torna a brollar amb tota la força, a través de quatre dolls.

LA FLORA

Les serres dels Plans i el Rentonar són una prolongació cap a ponent de l´Aitana, per la qual cosa, la riquesa florística aitanenca es repeteix als Plans, tot i que algunes espècies més adaptades als paretons rocosos, major pluviositat i presència de neu, ací no les veurem.

EL COIXÍ DE MONJA

El coixí de monja o de pastor és una planta espinosa que floreix entre abril i maig. Creix per damunt dels 1000 metres d´altitud, prop de les carenes de les serres, on els vents, les neus i la constant radiació solar dificulten la presència d´arbrat.

CIM DELS PLANS

El cim és coronat per un petit refugi i una antena, però l´amenaça de la instal.lació d´un radar per a l´aviació continua latent, i ha despertat el rebuig unànim de la gent de Benifallim i la Torre de les Maçanes, així com la solidaritat dels pobles veïns.

BANCALS DE PEDRA SECA

La vessant dels Plans que recau sobre Benifallim està pràcticament abancalada fins al capdamunt. Aquests bancals fa temps que estan abandonats, i les ribes van assolant-se, afavorint l´erosió de la terra. Els moros, des de ben antic, ja abancalaven les serres per a cultivar la terra evitant que l´aigua de les pluges torrencials se l´emportara, ans al contrari, facilitaven que l´aigua s´infiltrara en els bancals.

PEDRERA

Una de les parts més altes dels Plans està totalment desfigurada per una pedrera, a la vessant que dóna a la Torre de les Maçanes.

FONT DEL RENTONAR

Enmig del barranc que baixa des del cim dels Plans, entre bancals erms recuperant-se del foc, naix aquesta curta fonteta, amb dos gamellons d´obra. Els voltants de la font estan molt escarbats pels porcs senglars, que baixen als bassals per a rebolcar-se.

CAVA DEL RENTONAR

Situada en un collat entre el Rentonar i els Plans, data de principis del segle XVIII, i conserva totalment la seua coberta. Damunt mateix, també està el refugi dels nevaters, amb la teulada ensorrada.

SERRA DELS PLANS

Amb una altitud de 1331 metres es situa molt a prop del cim del Menejador. La seua vegetació està formada, sobretot, per carrasca, constituïnt el carrascar més extens de les comarques del sud, amb 2000 ha, en part destruïdes pel foc l´any 2002, i amenaçades per la possible construcció d´un radar per a l´aviació. Tot i això, és un dels boscos millor conservats del País Valencià.

LA SARGA

Aquesta pedania xixonenca ocupa una preciosa vall farcida de pomeres als peus dels Plans. L´Ajuntament de Xixona ha habil.litat ací un Alberg Municipal.

COVES DE LA SARGA

A escassa distància de la Sarga estan unes de les coves més conegudes per la presència de pintures rupestres, tancades per una reixa per a evitar la seua destrucció.

EL PUIG

S´alça a la vora del barranc de la Batalla, i conserva bons pinars. Al capdamunt es troben les restes d´un poblat ibèric, en el que encara distingim les muralles defensives i algunes restes de construccions. Les vistes des del Puig són magnífiques, sobretot cap al barranc de la Batalla, els Plans, l´Estepar i la Carrasqueta.

L´ESTEPAR

Aquesta valleta forma part de la capçalera del barranc de la Batalla, i recull les aigües dels Plans, la Carrasqueta i la Canal. S´ha construït una urbanització, de dimensions reduïdes i densitat baixa. Per l´Estepar passa la via inconclusa que anava a unir Alcoi amb Alacant, i des d´ací podrem entrar en ens túnels de la via cap a Alcoi, dos d´ells amb 1 km. de llargària.

OMBRIA DEL RENTONAR I ELS PLANS

Són les dues màximes altures d´aquest conjunt de serres, amb 1215 i 1331 metres respectivament. La part ombria del Rentonar conserva un bosc interessant, semblant al Carrascar de la Font Roja, i declarat micro-reserva de flora. Predomina la carrasca, entre la qual veurem aurons, freixos, corners, espinals, i en els rodals de pinar, alguns pinastres de repoblació. La solana del Rentonar va patir un incendi al novembre de 2002, cremant 160 ha, i que ara es troben un bon estat de recuperació.

FONT DEL REGADIU

Entre mig d´un bosquet d´àlbers blancs, i a la vora del mas del Regadiu naix aquesta fonteta, caracteritzada per una llarga séquia i un petit aqüeducte de pedra.

BARRANC DELS CLOTS

Diversos barrancs, estrets i profunds, solquen l´ombria del Rentonar. Aquest porta un petit cabdal d´aigua, que en algun punt arriba a formar cascadetes i tolls, amagats entre vegetació espinosa i selvàtica.

BENIFALLIM

És el poble més petit de la comarca de l´Alcoià, i el més castigat per l´emigració. A principis de segle comptava amb més de 500 habitants, i a hores d´ara a penes arriba a 120. El seu terme està ocupat per les serres del Rentonar i els Plans, i les terres de cultiu, sobre terrenys de taperal, d´oliveres i ametlers, estan generalment ermes. Damunt del poble hi han les restes d´un petit castell.

ERMITA DE TORRESENA

A mitjan camí entre Benifallim i Penàguila es troba l´ermita de Torresena, amb una torreta. Darrere està el Mas de Pau, un hotel rural on es pretén construïr un camp de golf i una urbanització.

PENÀGUILA EN HIVERN

Penàguila es situa en la freda i humida ombria del Rentonar, arrimada a la serra. Un matí d´hivern veiem eixir el fum de les xemeneies de les cases. Les glaçades solen ser intenses i duradores, i les precipitacions ronden els 600 mm. anuals.

EL PALAU DE PENÀGUILA

Un dels edificis característics de Penàguila és el seu palau, el qual distingim per una torreta.

PENYA DE L´ÀGUILA

Aquest penyassegat immediat al poble és el que li ha donat el nom. Té fins i tot una penya foradada. En l´estret que forma arribant al poble naixia un rierol, que els darrers anys no sol portar aigua. Al capdamunt de la penya hi ha una creu.

PENÀGUILA

Els carrers estrets de Penàguila amaguen cases senyorials, algun palau, i placetes com aquesta, amb un carreró sota les cases que accedeix a l´església, un traçat urbà típicament medieval.

FONT DE PENÀGUILA

Sota el poble hi ha una gran font, amb 28 dolls, que no sol brollar més que quan s´activa el motor per a regar, una vegada a la setmana. El camí de baixada a la font està flanquejat per grossos oms, tots morts per la grafiosi, pero que anys enrere ombrejaven el camí, fins al punt que la llum del sol a penes tocava terra.

JARDÍ DE SANTS

Històric i recolet jardí a uns 10 minuts de Penàguila, es diu d´ell que fou on acampà Jaume I. Té una bassa amb un assortidor d´aigua, una coveta artificial des d´on goteja l´aigua, diverses estàtues, i un laberint de teix, al centre del qual hi ha un cedre. A la vora del Jardí de Sants també s´ha habil.litat una àrea recreativa.

RIU FRAINOS

Nascut a les ombries de l´Aitana, el riu Frainos discorre per davall de Penàguila camí del Serpis. Quan la carretera de Penàguila a Benilloba el travessa, el riu forma aquest toll envoltat de xops.

EL MONTAGUT

Amb 1081 metres, el Montagut és una muntanya separada de la carena dels Plans, prou més baixa, i més pròxima a la Torre de les Maçanes. entre el Montagut i els Plans discorre la valleta de Bugalla.